Per sopar he menjat ous ferrats amb bacon i xocolata de postres. A les notícies del vespre que he vist per la televisió destaco els aldarulls i ferits dels indignats de New York. Madrid està infestat d´aquesta gent. ¿Ara tambè a Wall Street? Ja no sabré pas finalment on emigrar.
I´m a stranger here myself. (Nicholas Ray)
Llegeixo un parell de poemes de José Angel Valente del seu recull Fulgor. I dos més del llibre celta Taliesin, segle XIV. Endreço les pistoles i m´en vaig al llit a continuar la lectura de "La huida del tiempo" del dadaísta catòlic Hugo Ball. ¿Que la combinació de dadaísme i catolicisme no es pot donar? Ui. I tant com si. Et falta molt per aprendre. Hugo Ball va ser un fanàtic del llatí.
La debilitat pública.
Un sopar un tant fort, ¿oi?
ResponderEliminarInteressant el teu blog... M´agrade.
Petons
Berta